"El dia que et vaig conèixer vaig tindre por de mirar-te...
El dia que et vaig besar vaig tindre por a estimar...
I ara que t'estime, tinc por de perdre't..."
Però... Per què hauríem de deixar de Somriure?
Per res del món!!! Per favor! =)
R!
#desitjos
" Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
[…]
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
[…]
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber qué fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
[…]
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil·lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantánia follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
[…]
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
[…]; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una égloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
[…]
tot açó que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu. "
Vicent Andrés Estellés
Tot açò que ara no pot ser. Però que tornarà a seR-ho ben aviat…
T'estime!
Eh... que és un Fins aviat!
És un fins prompte!
És un t'estime i t'estaré esperant fins que vingues!
És un et pensaré cada dia!
És un altre t'estime. I altre. I altre. I un altre més per si de cas.
És un gràcies. I altre. I altre. I un altre més per si de cas.
És un somriu sempre.
És un somRiu sempre.
Ahir em va costar moltíssim dormir..
06 gen, 2012
AhiR em va costar moltíssim dormir...
Vaig estar apunt d’alçar-me a escriure però no tenia ganes ni d’això.
Em vaig començar a agobiar… No pels playbacks, no pels decorats… no per les disfresses i la cavalcada… no pels treballs que he d’entregar, ni pels treballs que desconec… Sinó per tu. Per què ja marxes. Per què ja no podré veure’t quan tu vulgues, jo vulga i pogam. Per què el dimarts estaràs lluny... Estaràs tan lluny... No volia estar trista, però era inevitable... El fet de no poder abraçar-te, ni mirar-te als ulls de prop, ni agafar-te la mà... ni escoltar el teu riure en viu i en directe... durant no sé quant de temps m’agobiava moltíssim... Em vaig enfonsar...
No vull estar malament, i molt menys que tu ho estigues. No volia dir-te res d'això... per no rallar-te més... però ara ho intentaré apanyar per a que te'n vages un poc més tranquila, val? =)
Supose que ja hem parlat molt d’això...
Sols volia que recordares que...
...Cada vegada que recorde el teu somriure, se’m dibuixarà un somriure a la cara també.
...Cada vegada que vega els teus ulls, recordaré les nostres mirades entre silencis.
...Cada vegada que mire les teues mans, em vindrà al cap la imatge de les nostres mans pegades amb els dits entrecreuats...
...Cada dia et pensaré...
...Cada dia et diré que t’estime. I més que això, et demostraré que t’estime.
...Cada dia intentaré que sigues un poc més feliç.
...Cada dia estaré ací. Esperant-te.
...Cada dia.
Tota una vida...
T'estime...
Gràcies per tot. I tot son més de 365 coses...
T’estime molt...
Somriu, per favor. No deixes mai de somriure. Ni de SOMRIUre...
Ens hem d'agafar açò amb tot l'humor del món... És un repte que ens farà més fortes, oi?
T'estime moltíssim...
"Però de totes les persones, no n'hi ha cap semblant a tu.
I és que fas que l'enyorança perdi força si et miro als ulls.
T'estimo a tu. Amb tot el cor."
R!
Putumclash de preguntes grogues.
"Bateria de preguntes grogues.
2. Els grocs poden transformar-se en amics o en una relació d’amor o de sexe?
A la vida, tot es pot transformar. Jo ho denomino perdre el color o intensificar el color. De vegades es tornen d’un groc pàl·lid i es transformen en amics. De vegades agafen un color taronja i es converteixen en amants o amors.
Tant vosaltres com el vostre groc decidireu què voleu ser. El que és segur és que després no es pot tirar enrere. Quan el groc s’intensifica o s’apaga, mai més no torna a ser groc."
Ets la meua roja...
És fàcil de conèixer-me i no.
Canvie molt quan hi ha confiança. O mostre més de mi mateix. Sóc més sincera, molt més pallassa, moltíssim més carinyosa, més “plom”, més xarradora . Bo, d’això últim tampoc massa, però algo més. Menys vergonyosa. Vale, això no massa tampoc, però sí. Psé!
Espere que el temps i l’entrada de més confiança entre nosaltres no faça canviar res del que opines de mi i sobretot... del que sents… =)
Intentaré que 1000 kilòmetres siguen 3'65 centímetres tots els dies... Fins que jo estiga allí i puguen ser menys...
05 oct, 2011
Pensar amb Àlex i Raquel m'està mantenint al marge dels meus problemes.
Mentre pense com puc fer-los pensar evite els meus pensaments pintats de dubtes.
Ara estic pensant en mi. Tinc la consciència tranquil·la. I ella també hauria de tindre-la. I ell. Torne a pensar amb els dos.
Mentre lis dic el que m'ix del cor, el que veu la meua mirada i algunes de les coses que haurien de fer per sentir-se millor i no deixar que els pategen baix el meu punt de vista, m'oblide que jo he de fer el mateix.
Però se'm dona millor la teoria aliena que la pràctica personal.
Impotència. Males sorpreses realment sorprenents. Ganes d'acabar amb tot, i no. Realment ganes de que canvie tot. I pors. Pors de tot tipus.
Haurien de ser valents. Jo els exigisc valentia. I ells, moltes vegades, a mi. Exigir-se a u mateix aquest tipus de coses és complicat. Des de fora es veuen més clars els problemes i més fàcils les solucions.
Ells m'aconsellen que fer davant certs prolemes. I jo a ells. De vegades ens fem poc de cas, però amb el temps, ens acabem donant la raó.
Què està bé i que està mal?
Què és correcte?
Qui fa mal? Qui patix? Qui es mou?
Qui estima? Qui no oblida? Qui perdona?
Quants perqués ens hem de formular per estar bé? I quants ens han de respondre per estar millor?
Qui s'amaga? Qui busca?
Per què no parlem?
Amb qui es pot confiar?
Val la pena confiar amb algú?
Moltes preguntes amb massa respostes.
El que passa és que estàs atemoritzada. I la por no et deixa moure't. I si ho fas, faràs pocs moviments. Per què tens por.
Tens por del demà. I això fa que se t'escape la màgia de l'avui.
Tens por de ferir, d'estimar, de perdre amistats, del compromís. Tens por de tindre por.
Tens por, i saps que això és de covards. Però el que no saps és si val la pena traure la valentia, per què el que passa és que estàs atemoritzada.
Divendres de conceeeeert!!!
de sapaconceeeert!!!
GANES INMENSEEES!!! :D
T'obriran la porta "hola, com va?". Et faràs la forta. La vida és bonica però a vegades complicada, tant se val.
Estava mirant els crèdits de la carrera.
Si aprove direcció de fotografia (que és la nota que em falta saber)... sols em quedaràn 36 crèdits d'una troncal!! i 27 optatius!!! :D
Si tot acabe bé aquest any, l'any que ve Projectes 2, un optativa de 18 i altra de 9, i, si també acabarà bé... S'ABABÓ!! :D
Tinc ganes d'acabar ja...!! juju
6 i mitja i seguia desperta. 9 i mitja i ja estava en peu. No podia dormir, però al mateix temps, se'm feia impossible obrir els ulls. I tampoc en tenia massa interés. M'hagués quedat al llit una bona temporada.
No sé que fer.
Em queda una setmaneta per a l'entrega del treball de direcció de fotografia.
A Sapalastres es respira esperances.
Aquesta tarda, audició amb guitarra moderna. El dilluns audició de les meues xiquetes de piano. Dissabte a tocar. Diumenge torne a tindre audició amb els de guitarra. L'1 concert amb Xavi. El 2 amb la banda. I el 8, un possible amb Johnny.
Jo hauria d'estar ara de meravella ara mateix!!!. No és just!!!! Pot ser no siga la millor persona, però tampoc la pitjor joder!!!!.
No sé que fer.
Tinc els ulls plorosos, i quan isca de la meua habitació no em queda altra que vestir-me amb el meu somriure de No passa res, que bé estic! :D
Em pot això.
No sé que fer.
Em fa mal el cap, i no tinc ganes de gravar l'autoretrat. I mira que sempre he tingut ganes de ser Amelie per un moment. I ja tinc algunes escenes, però...
El pitjor de tot açò és que m'he de quedar quieta. He de fer com si res. No està res a les meues mans. No sóc ningú, i no sóc ningú per a canviar les decisions de la gent. He d'aguantar el sentiment de culpa que em consumeix per dins...
És horrorós.
Avui li he ensenyat a Daniela on està la lluna. Serien sobre les 9 i ja estava fora. El cel encara era clar. Ademés d'aprendre on està, ha sabut dir "lluna". I no parava de repetir-ho després :D Daniela també ja sap on estan el cel i els núvols! :D Està cresquent, i cada vegada sap dir més paraules!
No ha oblidat el meu "oh, oh...", per què l'he dit sense voler, i ella ho ha repetit ^^ amb cançoneta i tot, com de vegades parle xD i crec que tampoc m'havia oblidat a mi =)