login
Inicia sessió

register
Registra't

Ma Caixa de Música

21:41

05 oct, 2011

Pensar amb Àlex i Raquel m'està mantenint al marge dels meus problemes.

Mentre pense com puc fer-los pensar evite els meus pensaments pintats de dubtes.

Ara estic pensant en mi. Tinc la consciència tranquil·la. I ella també hauria de tindre-la. I ell. Torne a pensar amb els dos.

Mentre lis dic el que m'ix del cor, el que veu la meua mirada i algunes de les coses que haurien de fer per sentir-se millor i no deixar que els pategen baix el meu punt de vista, m'oblide que jo he de fer el mateix.

Però se'm dona millor la teoria aliena que la pràctica personal.

Impotència. Males sorpreses realment sorprenents. Ganes d'acabar amb tot, i no. Realment ganes de que canvie tot. I pors. Pors de tot tipus.

Haurien de ser valents. Jo els exigisc valentia. I ells, moltes vegades, a mi. Exigir-se a u mateix aquest tipus de coses és complicat. Des de fora es veuen més clars els problemes i més fàcils les solucions.

Ells m'aconsellen que fer davant certs prolemes. I jo a ells. De vegades ens fem poc de cas, però amb el temps, ens acabem donant la raó.

Què està bé i que està mal?

Què és correcte?

Qui fa mal? Qui patix? Qui es mou?

Qui estima? Qui no oblida? Qui perdona?

Quants perqués ens hem de formular per estar bé? I quants ens han de respondre per estar millor?

Qui s'amaga? Qui busca?

Per què no parlem?

Amb qui es pot confiar?

Val la pena confiar amb algú?

Moltes preguntes amb massa respostes.

Comentaris (2)05-10-2011 00:09:31Diari, Interior de la caixa, Reflexions

danioldaniol blog, 05-10-2011 00:13:28

mmmmmmmmmmm pozí

Reiix2Reiix2 blog, 05-10-2011 02:57:18

A voltes em pregunte perquè vaig trobar jo aquesta beneïda pàgina ;)! I només de recordar-ho ja piren tots els mals rotllos i tots els problemes que em puguen vindre al cap, perque pot ser conèixer-vos ha sigut una de les millors coses que m'han passat estos ultims anys!
Sempre la teoria és més fàcil que la pràctica, sempre veiem els problemes dels demes i les possibles solucions més clares... però i quan eres tu? Ahi ja tot canvia, però realment, és el mateix... Hem d'obrir els ulls, que ja està bé, o no? Però temps al temps, i sempre ho parlem, temps al temps i tot va al seu lloc... i tornarem a parlar demà i pot ser els problemes et superen, i pot ser parlem d'això mateix d'ací un mes i ja tindrà la meitat d'importància de la que tenia abans... això és així, però el present sempre és dur, sempre ens contradiu, ens fa dubtar, ens falta aprendre...
Eixa és la pregunta, Per què no parlem? Si diguessim tot el que sentim, per a bé o per a mal les coses tornarien al seu lloc molt més prompte del que pensem, i això, altra volta, per a bé o per a mal, recomforta. Sempre busquem una resposta, a tot, és inevitable, i quan la trobem, almenys, això... ens reconforta.
I ja saps, no confies ni en tu mateixa, només en mi, jajaja, nooo, en ningú! Fes cas del que sentes, actua amb això, i tot anirà bé, t', pava! ;)!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: