Ahir et vaig enviar un missatge: "Vaig a per la carrossa i passe a per tu. 2 perdudes. Ves OMPLINT globus que marxem a Ceres a veure les estrelles."
I això vam fer. Comence:
No em vaig llevar el pijama, i em vaig posar les meues sabates de Bob Esponja d’estar per casa, per què l'ocasió ho mereixia, i vaig agafar una jaqueta. La morada. Per a que no em pogueres fer cels de coses morades.
Agafí les claus de la carrossa i em vaig penjar les de casa al pantaló, a una de les tires per on va el cinturó. Sí, he dit que portava els pantalons del pijama i no té tires, però com que parle jo, dic el que vull. Psé.
Vaig seure al volant, al seient del mocador roig d'estreles, et vaig fer la perduda i vaig arrancar, posant el disc número 5.
8'8 km i ja estava al carrer de la mar. Et faig la segona perduda, i als 2 minuts i 33 segons, baixes. 2+3+3 són 8, vaig pensar. Puges i seus al seient del mocador verd pistatxo i em dius: Hola Ta!. Amb un somriure d’orella a orella. Portes el pijama del gat, i els pantalons a ratlles, i les sabates morades que jo volia ¬¬ i me les ensenyes, com no, i jo ja te les havia vist però no havia volgut dir res, psé. Portes una caixa rodona de part no sé quina pintura ;) plena de gummys i xicles, un paquet de palomitas i un de conguitos. No has OMPLIT els globus. No t'ha donat temps, però has pensat que la carrossa la podrien arrastrar Pitxí i el Drac dels nostres colors, tenen la mateixa força que Arale. És a dir, moltísima força.
Pose punt mort i comencem a enlairar-nos. T’agafe de la mà i no ens posem a plorar ni res!!! I comences a contar-me amunto coses. I que m’has fet molts regals i jo et pregunte per ells amb una curiositat inmensa, i tu no em vols respondre, i menos mal, per que en el fons jo tampoc vull que em contes res jiji O si… però no no no!!! I jo et conte que demà animaré la meua marioneta i tu em dius que segur que és molt bonica i m’ix bé, i jo, com sempre, ja em quede més tranquil·la si em dius paraules positives. I continues contant-me més coses, i jo et mire, per què estan Pitxí i el Drac, i no cal que pose gaire atenció a la carretera. A la carretera celestial. Que no cal anar a 40, per què al cel no existeix la política, ni a la resta d’univers. La vida extraterrestre és molt més intel·ligent.
Aterrem a Ceres. O deuria dir acerem? Dish, broma fàcil i un tant absurda, no? xD No baixem de la carrossa, per què no portem cadires ni tovalloles ni res. Obric el sostre, i gitem els seients al màxim. (no t'emociones massa princesa, que no puc fer-lo descapotable ni tinc cap finestra oculta que no hages vist, però vamos, que si vols, un dia la fem, mira tu pse!) No parlem, simplement mirem les estrelles. O no no, sí parlem. Passen hores i hores... i així seriem capaces d’estar dies i dies. És tard, hem de tornar. Tanque el sostre però els seients es queden gitats. Està el fre de mà pel mig. És igual, per una nit que no et busque el melic, no em passarà res. Et torne a agafar la mà i ara sona Vivaldi. No està mal per a intentar dormir.
Arribem al meu tercer poble. O segon. Dorms. Així que intente arrimar la carrossa lo més prop de la finestra de la meva segona habitació que puc, i en braços et deixe al llit, entre tots els coixins. Et faig un petó al front, i et tire damunt totes les mantes que trobe. Et desitge dolços somnis en veu baixa i et dic que t’estime a cau d’orella.
Deixe a Drac, i m’enduc a Pitxí. Ara pense que lo de Pitxí no quadra. Per què és meu i suposadament quan he anat a per tu, l’has baixat tu xD No sé, posem que te’l vaig dur el dia d’abans per a que et cuidarà mentre jo... mentre jo feia la marioneta.
Doncs això, torne cap a casa. Uns 10, 15 minuts mentre aparque i tal. Solc fer-te una perduda quan xafe casa, o el llit, però avui no. Per si et despertara o algo.
Em tape fins al coll, abrace un poc a bob esponja, tanque els ulls i em pose a contar ovelletes. O oBelleTes.
Res d’això ha passat, suposadament, però, com que sóc un somni, puc dir que tot això és cert. Puc imaginar tot el que vulga i més, i creure’m que, tot el que imagine, pot arribar a ser real algún dia. Per què ho pense. Per què és genial pensar-ho. Per què és relaxant, per què és bonic, per què es desestresant, per què són pensaments que donen la suficient energia per seguir endavant en qualsevol situació. Per què “amb tu, ho puc ser tot”.
Algún dia anirem a Ceres, princesa. T'ho promec!!!