Talia
per en 19 Juny 2011
1,055 Vistes

6 i mitja i seguia desperta. 9 i mitja i ja estava en peu. No podia dormir, però al mateix temps, se'm feia impossible obrir els ulls. I tampoc en tenia massa interés. M'hagués quedat al llit una bona temporada.

No sé que fer.

Em queda una setmaneta per a l'entrega del treball de direcció de fotografia.

A Sapalastres es respira esperances.

Aquesta tarda, audició amb guitarra moderna. El dilluns audició de les meues xiquetes de piano. Dissabte a tocar. Diumenge torne a tindre audició amb els de guitarra. L'1 concert amb Xavi. El 2 amb la banda. I el 8, un possible amb Johnny.

Jo hauria d'estar ara de meravella ara mateix!!!. No és just!!!! Pot ser no siga la millor persona, però tampoc la pitjor joder!!!!.

No sé que fer.

Tinc els ulls plorosos, i quan isca de la meua habitació no em queda altra que vestir-me amb el meu somriure de No passa res, que bé estic! :D

Em pot això.

No sé que fer.

Em fa mal el cap, i no tinc ganes de gravar l'autoretrat. I mira que sempre he tingut ganes de ser Amelie per un moment. I ja tinc algunes escenes, però...

El pitjor de tot açò és que m'he de quedar quieta. He de fer com si res. No està res a les meues mans. No sóc ningú, i no sóc ningú per a canviar les decisions de la gent. He d'aguantar el sentiment de culpa que em consumeix per dins...

És horrorós.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.
Raquel Canet Sancho
A mi no em pareix just que tu ara mateixa estigues aixina, no és just eixa sensació de culpabilitat que tens dins teua, i només per la sencilla raó de que TU NO HAS FET RES!!! Ta, et demane perfavor que obrigues els ulls, que no tot el teu mon pot dependre de algo, de algú, ni el teu ni el de ningú.... Veure més
19 Juny 2011
Raquel Canet Sancho
No sigues tonta i no deixes que el teu [cor] puga, hi ha que compensar...
19 Juny 2011