"En un momento dado, comprendí que no hacía falta cargar la vida con un peso excesivo... Y, afortunadamente, lo comprendí bastante pronto."
M. Duchamp
L'he vist escrit a una pàgina d'una amiga. I m'ha fet pensar.
És just és el que li porte pegant voltes aquests dies.
Ixa frase l'he aplicat al nombre de persones del meu entorn i el tot el que signifiquen per mi.
M'he adonat que tinc alvoltant algunes persones que m'aporten més coses males que bones. No són rentable... I no sé que fer... Jo si que ho sóc per elles, i m'ho han agraït amb un somriure a la cara, i és ahí quan em resultat més complicat prendre certes desicions...
Pot ser no vulga desfer-me de cap d'ixes persones, però tampoc vull desdijunar, esmorçar, dinar, berenar i sopar amb ells. Sí que m'aporten les seues coses bones, però crec que si estic massa temps amb elles, em saturen.
Sóc així de... Sóc així.
I és que ara podria seguir parlant i donar-li voltes i voltes, però vaig a parar ací, per què semblava ja un tema tancat amb reflexió final... (i un tant bonica) xD
asdaoksdmoqkmokdmaoskdmas!!!
NOTA: acabe de publicar i m'he adonat que m'he estat contradiguent un poc. Jo sols necessite les persones que realment signifiquen per mi. Les que pesen per mi. Vull carregar ma vida amb pes de qualitat. La resta, ja seria excessiu!