No m’agrada gens la gent que intenta ser protagonista en tot... Qui diu en tot, diu en alguna cosa concreta.
Tinc moltes persones a la ment que ho fan. La meitat d’elles no me les trague, i l’altra meitat sols lis pegaria un carxot en ixos moments.
Dintre d’ixe tipus de gent, trobem la que es creu realment que és important per a la gent. No simplement es fa notar, sinó que a sobre, creu que el que fa, o el que diu, lis interessa a la resta. Lis interessa moooolt.
Mireu xavals, poseu els peus a terra.
No aneu d’importants, per què no sabeu les coses que es poden arribar a dir a les vostres esquenes. No ho feu tot bé. No sou perfectes. I no sols això, sinó que teniu pitjors defectes que la resta que us rodeja.
És una situació que pot en mi. Per què de vegades he patit por a que persones que estime, o simplement aprecie, creguen molt importants a certa gent, que realment no ho és. No ho val. O que els admire. AD-MI-RAR. Aj!! Tinc al cap dos exemples, que poden en mi...... Un més que altre, per què es dona més a sovint, però... uf......
Bé... reflexions que m’han vingut al cap...
Jo hauria de tindre ben present el que sóc per certa gent, i la resta que m’importara ben poc supose. Ho intentaré! Intentaré currar-me ser important per certa gent, i que ixa gent, ja elegisca qui i qui no és important per ella. O en val la pena. Espere que no s'equivoquen...
