Sempre que vinc ací, em guarde records nous i ben interessants a la maleta de fang.
Sempre que vinc ací, aprenc alguna cosa nova. Descubreisc alguna cosa nova. Veig i em maravelle d'algun paisatge nou.
Aquest matí he vist la calç com bollia a l'aigua. Que diver! Era com petazeta a la boca!
Per la vesprada, hem anat a Alcaraz. Hi havia fireta medieval, i com que no està massa lluny, hem decidit anar. No recordava el poble... ja feia molts anys que l'havia xafat, i no tot. Que bonic!! Quins carrers...! Hem pujat al cementeri... quines vistes!!! i... quin cementeri també!! wau! El portet de curves i el meu petit mareig soportable han valgut la pena. No pel cotonet de sucre que m'he comprat no, pels paisatges!
I despús ahir vaig descobrir un niu amb ouets a un bloc de pedra que hi ha per ací. Està ben amagadet. Que wai! Mai havia vist un niu tant de prop. Espere que duren i que cresquen sans, i vore'ls naixer ja seria la canya!!
Alguna cosa hi haurá més per ahí segur, i sino, a la pròxima ja tindré més que viure.
Demà a caseta ja. No sé si pel matí o per la vesprada. Pot ser encara em dona temps d'anar a perdre'm pel riu un ratet amb la càmera de fotos.