Tenia pendent aquest article, al menys, amb mi mateixa.
Volia parlar del concert, i, sobretot, de la gent que hi va anar.
Què dir del concert...? Fantàstic simplement.
Jo no estava nerviosa. Gens. Tots m’ho preguntaren, i ho negava, psé. Els nervis van vindre mitja horeta abans, o realment tampoc sé si serien nervis o què. Segueix dient que era emoció xD. No podia quedar-me quieta. És normal de mi quan estic emocionada, o bo, val, un poc nervioseta.
Esperava molta gent, i conforme anava trobant cares, millor em sentia. I més em movia.
Sapalastres triomfà. O pot ser no, però per a mi sí. Em vaig quedar molt contenta del concert, però pot ser la meua opinió no és massa objectiva...què he de dir jo dels meus sapalastrets????? Res dolent! ^^
Vam tocar it’s my life (que curiòs, el que havia acabat de fer era realment la meua vida...), vam parar en sec i ens vam despedir ràpidament.
Vaig tornar darrere de l’escenari, on m’havia passat tota l’estona prèvia al concert, i qui era la primera persona que m’esperava? Doncs ma princesa. Em va tocar el peu, i ja estava tranquila, ella i jo, encara que no em deixava baixar :P Fou la primera que em va felicitaaar, i em va dir tot el que esperava que em diguera, inclòs més!!! Psé que orgullosa estava i estic d’ella, i ixe dia més encara! Per què em vaig sentir super important per a ella... per posar-me davant de tots i de tot, psé per què dies previs quasi em va matar i després em va donar moltísima vida!!! gràcies! Tapostrof.
Seguiré amb els agraïments! Que realment és per això que volia fer l’article!
Gràcies Reiix per venir també! Eres una de les persones que més vaig agobiar els dies abans del concert, i tu ahí aguantant, sense enviar-me a cap lloc desagradable!:D inclòs emocionant-te també per què anàvem de concert!!!!!!!! ^^ Muààà!!! I gràcies també per les fotos reineta!!! :D!!!!!!!!!!!!! ^^
Gràcies a Ger i a Carlos, per què n’estic segura que gaudireu del concert, i em plena d’alegria!:D per què el dia anterior parlarem molt de sapalastres, de camises i enganxines, amb Andrés i la seua gossa, o gos. Ouch! Muackos!
Gràcies al rockeru, pel viatjot també! Per què no vas dubtar en vindre!!!!! i per què et vam molar. I per oferir-te a lo de la web i per què segurament no deixaràs de seguir-nos!!! I... per que eres tan bon xiquet que em perdones totes les faltes?? ^^ jijiji muack! (i ara per que has sigut super mono i m’has dit si este divendres hi ha concert.......!!!!!!!!!!!! ^^ que gràcia m’has fet :P un altre muack! jiji)
Gràcies cousineh per tot. Per recolzar sapalastres, i sobretot, per recolzar-me a mi i defendre’m en tot. I pel viatget a per la caixa jiji Muaz!
Gràcies Miii, per voler fer coses privades després 979797 era conya jaja Per asomar-te per la meua esquerra i somriure mentre jo t’intente saludar amb la mirada.
I gràcies també a la Car!!!! a la Pelona, a Laura Arlandis (ixa fan indiscutible que s’il·lusiona per sapalastressss!!!), a ma germana, a ma tia, a Noel, a Àlex Colechà, a Marta, a Anna, a Artur i companyia, a... no sé qui més, pel simple fet de vindre!!!!!! Que per a mi ja era moooooooooolt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No sé, supose que gràcies en general, per què molts s’estan prenent en serio Sapalastres, i ara mateix, és una de les coses que tinc que més em plena. I gràcies per fer-me creure que sóc important durant, al menys, uns dies, o unes horetes, o uns minuts!!! =)
