He baixat a desdijunar a la cuina. M'avorria de veure la tele, i he agafat la guitarra. L'espanyola, o la clàssica. Intente llevar-me la mania de dir-li espanyola, no deuria faltar-li al respecte així. Era conya.
M'he posat a tocar el puntejat d'ahir. No és res de l'altre món. Do Major, i Mi menor. Amb els dits, res de pua. I he començat a veure que podia venir-li bé a ixos acords.
Quan ja tenia una frase, he agafat un paper, ja passat, de la nevera, i m'he posat a escriure per la part de darrere. No he calculat que tenia poc de lloc i me'n ha faltat. Per escriure-ho tot desastre. He agafat una revista de propaganda que he tret aquest matí del correu, junt a l'avís de que ja havien vingut a dur l'encomanda i no estava. Sí estava. Al llit ¬¬ Mira que ho escoltat, però no eren ni les 9 del matí. I estem de vacances. Psé!
Quan tenia mitja, l'he gravat al mòbil. Quan ja la tenia tota, l'he tornat a gravar. Ara no puc deixar que ningú em mire el mòbil si jo no vigile que mira. Hà!
No conta res del meu estat d'ànim, però m'ha servit per sentir-me un poc millor.
Si es que... sempre que acabe de fer una cançó em senc bé, i d'altres, fantàsticament molt bé.
