El meu tatu cau a trossos.
Gent que ve i gent que se'n va.
Bicicletes i skates gegants. Alguna que altra ferida...
Cri cri de les xixarres, que semblen aspersors.
Un parell de nanos que em fan ser més xiqueta: fem magia, juguem a futbol damunt d'una taula amb dos palletes i una bola de paper (les meues idees de bombero, que diu ma mare), guardem xapes i juguem amb elles. Fem bombolles (cosa que faig amb ells o sense ells). Anem a la piscina, i quasi fem castells humans xD Vaig a la perruqueria. Em donen esglais per baix la taula pensant-me que són gossos! Imaginem monstres bons que ixen dels arbres per un sierre màxico i de nit, són abuelitos que no tenen pèl i porten gaiato. Però són bons!!!
M'encanta tindre conversacions amb xiquets de 3, 4, 5, 6... anys. Que encara tenen la imaginació activa i la facilitat de sorprendres per coses senzilles. En això sóc com ells! :D
