01 d'octubre '10
Estic nostàlgica. Acabe de pujar al tren i estem a fosques. Pot ser aquestos de la renfe s'han tornat ecològics o retalles gastos per totes les parts. Són les 21:56, quina mania de posar hores, pensareu. D'ací 15 minuts, ixim.
Com he dit, la nostàlgia m'invaeix. Fins tal punt que el recorde. Ara tinc curiositat per saber que passaria si ens veiéssim. Però no ens anem a veure. Encara que segur que no sóc la única a la que li ha entrat la curiositat.
No posaré l'hora, però seguisc a obscures. Ara mateix pagaria 5 euros en monedetes, que és el que dec portar a la cartera, per tenir un muscle per recolzar-me i dormir. No tinc son, però si estic un tant cansada. Tinc ganes d'arribar a casa, on m'espera un entrepà i uns quants gots d'aigua. Bezoya, clar.
Acabe de veure un xic que no em cau gens bé. No despegaré la mirada d'aquest quadern per si h iha contacte visual. El seient del meu costat està buit, i vull que seguisca així.
Als botons de la porta hi ha una enganxina. Puerta inutil. I de seguida pense que no és l'unic inutil que hi ha al vagó. Ni a renfe. Hauré d'anar a la porta del costast, i em creuaré amb el xic, i ens trobarem amb la mirada i em dira... ostia! ha vingut la llum!!! Ups. No em dirà això. Em deixat d'estar a fosques. Em dirà la frase que sempre em diu, i que no escriuré per no alçar sospites.
Ara, amb els llums encesos, pararé d'escriure. Ademés, pensava pujar açò tal qual a flog.cat i comença a fer-se llarg.
Avui, definitivament, no parlaré dels caragols. Demà ho faré, ho jure. O ho promec, que diuen que jurar és pecat. Amén.
02 d'octubre '10
Puf... sóc gafe o què??? En Sollana em va veure i va seure al meu costat ¬¬. A casa no m'esperava un entrepà, sinó una truita. He somniat amb ell i amb que passaria. I millor no parlar-vos del meu episodi amb bitxos de mal aspecte quan vaig pujar a l'habitació i quan vaig tornar del hot.
Ah, i després us parlaré dels caragols!
