Pararia el temps i et diria 4 coses. Passaries de mi.
M’agradaria córrer i que vingueres darrera. Però jo mateixa acabaria fugint...
Necessite la música per no pensar amb aquestes xorrades.
Si tinguera el que jo vull... seria molt més feliç!! No tindria tant de temps per pensar! O pensaria en acords... i en lletres... i en ritmes... en assajos... en concerts...
Li ho vaig confessar a una amiga fa uns dies: crec que no acabe d’estar bé per què el que m’encantaria ara mateix és tenir un grup. Em falta això.
La música és lo més importat per a mi!!! És la que em salva de tot... És la única que mai em podrà fallar....
A la mínima em cabreje.... a la mínima em ratlle... A la mínima em torne a cabrejar.
Pense. Pense en xorrades. Em preocupen vertaderes xorrades. Xorrades que els protagonistes em neguen. No puc seguir així. I no sols per mi!!!!!!!!
Quan acabe el curs, hauré de fer, al menys, dos coses...
1. fer un parell de cridades i parlar amb certa gent sèriament.
2. decidir-me ja per quina bateria vull!
https://www.youtube.com/watch?v=2aViAxK3SKU
Tan solitària per dins... tan ocupada allà fora.......
(joder, i ara per què em ve aquest baixó ostiaputa?!)
